La Hispano Suiza "en línia". Ressó a la premsa

Aquest mes toca presentar document per a Arxivae. Un dels fons més interessants de la Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada (BAPP) és el de La Hispano Suiza. Aquí una mostra de les imatges de principis de segle entre les quals s'hi troben omnibusos que s'utilitzaven com a cotxes de línia. Una d'elles "Autos Gregori" cobria la línia Figueres-Cadaqués, fent parada a Vila-sacra, Castelló d'Empúries i Roses.
Hora Nova 25 de juny

Empordà.infoPeralada

Arxivae destaca la història de la Hispano Suiza com a «Document del Mes»

Coincideix que ara fa 115 anys, que Damià Mateu, Francesc Seix i Marc Birkigt van fundar l'empresa

EMPORDA.INFO 04.06.2019 | 12:27

Una fotografia d'un dels vehicles de l'any 1910 ARXIVAE

Arxivae, el conjunt d'arxius de l'Alt Empordà, ha triat la història de la Hispano Suiza com a Document del Mes. Coincideix que el 14 de juny de 1904, aquest mes farà justament 115 anys, Damià Mateu Bisa (1864-1935), juntament amb Francesc Seix i l'enginyer Marc Birkigt, va fundar a Barcelona «La Hispano Suiza, Fábrica de Automóviles S.A.».

En els darrers anys el fons arxivístic de la Hispano Suiza, que es trobava a Barcelona, s'ha traslladat a Peralada. Actualment, tot el gruix preservat forma part de l'arxiu peraladenc.

La Hispano-Suiza va ser una fàbrica d'automòbils de turisme, pionera a Espanya que, a més de motors d'automoció i d'aviació, va fabricar xassís per a camions, furgons i autobusos. La societat s'instal·là als tallers situats al carrer Floridablanca de Barcelona, amb les oficines al passeig de la Creu Coberta i, més tard, al carrer Calàbria. El 1911, en ampliar les dependències, es traslladen a La Sagrera.

Una imatge de l'any 1910

La Hispano Suiza «en línia»

La política de l'empresa, al capdavant de la qual s'hi trobava Damià Mateu, va ser la d'ajudar a desenvolupar les comunicacions davant els avenços sorgits a finals del s. XIX i principis del s. XX. Per això van establir contactes amb les petites empreses de cotxes de línia de diferents regions i comarques d'Espanya amb l'imminent resultat positiu envers el trasllat de viatgers.

Els petits empresaris de transport sabien que quan es sol·licitava un autobús a La Hispano Suiza, era viable la constitució d'una empresa formada pel propi fabricant el qual aportava el vehicle, mentre que l'interessat en la obtenció del bus motoritzat aportava el treball diari. Aquest tracte suposava un gran ajut davant les dificultats econòmiques que es vivien en aquella època.

Va ser així en diferents punts de la península sorgiren nombroses línies comarcals batejades amb el nom de La Hispano i seguides del nom geogràfic del lloc on s'implantaven. Les primeres foren a Catalunya, Aragó i Cantabria.