El document del mes d'Arxivae "La Ciutadella de Roses vista per Pierre Lepautre"

LA CIUTADELLA DE ROSES VISTA PER PIERRE LEPAUTRE

Nou document del mes a Arxivae

DADES ARXIVÍSTIQUES DEL DOCUMENT

Autor: LEPAUTRE, Pierre (Paris, 1648/52-1716)

Tècnica: Gravat al coure

Data: 1693

Mides foli: 68,5 x 60 cm.

                     Gravat superior: 8,5 x 22 cm.

                     Gravat central: 26,7 x 32,5cm.

                     Text: 4,5 x 22 cm.

BAPP. Fons Antoni de Rocabertí, comte de Zavellà.

Llegenda: Francès.

Cartografia, Gravats, Guerra dels Nou Anys.

HISTÒRIA ARXIVÍSTICA

Aquest gravat forma part de la col·lecció cartogràfica d’Antoni de Rocabertí (1831-1887), comte de Savallà / Zavellà.

DESCRIPCIÓ DEL DOCUMENT

El foli és el resultat de la impressió de tres planxes de coure. Per una part disposa de dos gravats de la vila de Roses: el superior correspon a una vista de la Ciutadella i, l’altra, a una planimetria de la mateixa. A la part inferior un quadre de text explica el fet històric.

Autor:

Pierre Lepautre. Fill de Jean Lepautre « l’Ainé » (1618-1682), gravador ; Nebot de l’ arquitecte Antoine Lepautre (1621-1679) i germà de Jacques (1653-1684), qui va gravar les indumentàries dibuixades per Jean Bérain.

Pierre es conegut como a dibuixant, gravador i arquitecte. L’any 1699 va rebre el nomenament de dibuixant dels Bâtiments du Roi; a ell es deu l’aplicació d’una nova decoració a Versalles que es coneixeria amb el nom de Rococó.

Lepautre, qui va assollir el càrrec de “graveur ordinaire du Roy”, dedica el present gravat a “Monseig^r. de Pontchartrain, Ministre, Secretaire d’Etat […]”, Louis Phélypeaux (1643-1727), marquès de Phélypeaux, comte de Pontchartrain, i Secretari d’Estat de la Marina de Lluís XIV.

Gravat superior:

Títol en filactèria: PROFIL DE LA VILLE DE ROSES / en Catalogne.

S’observa el perfil de la Ciutadella i el de la vila. Al fons les muntanyes, que no responen a la realitat, en perspectiva cavallera. En primer terme, galeons de l’exèrcit invasor s’apropen per a conquerir la plaça.

Gravat central:

PLAN / DE LA VILLE DE / ROSES / Avec les Attaques. / DEDIÉ / A Monseig^r. de PONTCHART^RAIN / Ministre, Secretaire d’Estat / Contrôleur general &c. / Par Son tres humble / et tres obeissant Serviteur / P. LE PAUTRE. / Graveur ord. du Roy / Au pril de Sa Maj.

Cartel·la amb el títol inclosa en cornucopia (s.d.), conté també la dedicatòria i l’autor; es troba rematada per l’escut d’armes de la familia Phélypaux de Maurepas i corona de marquès, flanquejat por dues àguiles. A la base elements relacionats amb la batalla naval i, en el centre, un grutesc.

Explicació en cortinatge: “EXPLICATION. / des renvoys du Plan et des Attaques. / A. Bastion de S^t. Iean. / B. Bast. de S^t. Georges. / C. Bast. de S^t. André. / D. Bast. de S^t. Iacques. / E. Bast. de S^te. Marie. / F. Demie Lune pres- / que Ruinée. / G. Partie sans chemin couvert. / H. Battrie de Mortiers. / I. Batterie de Canon.” A la base l’escala “100/Echelle de 100 Toises” [= 3,9 cm]. (i.i.), es troba sustentat per angelets que porten escuts amb la L entrellaçada i lises, a la base s’hi troben altres angelets i dofins, i rematat per cúpula amb flor de lis. Tots els elements fan referència a la corona francesa.

Orientat mitjançant rosa amb lis, amb el nord a l’est del mapa (c.i.); Relleu per sombrejat. Cultius i arbres representats. En el mar, galeons i galeres.

L’escena està presidida per la planimetria de la plaça forta de Roses, els seus baluards detallats per clau alfabètica (A-I).

Es coneixen diverses versions del gravat central:

1. La versió aquí reproduïda, igual a la preservada a la Col·lecció Mascort.

2. Una versió en alemany en lletra gòtica i títol en alemany, amb una finestra en la qual s’hi troba el gravat superior del present exemplar, que llueix el títol en filactèria “PROSPECT DER FESTUNG ROSES”. A la base, l’explicació s’ha mantingut en francès.

A la Biblioteca Nacional de Madrid es conserva una versió del present foli en el qual  s’uneixen les tres parts –els dos gravats més el text—, mitjançant emmarcaments ornamentals, elements iconogràfics referents a la guerra i figures mitològiques com el deu Mart i la figura femenina alada que representa el triomf i la victòria. Així mateix en disposa d’un exemplar el col·leccionista rosinc, Carles Páramo.

 

Contextualització històrica: En el segle XVI s’encomana la construcció de la fortificació de Roses, considerada punt estratègic del nord de Catalunya, a l’enginyer espanyol Luis Pizaño; aquest rep l’ajut d’enginyers italians. A la Ciutadella inclouen el nucli de població i la doten d’espai considerable per a les futures instal·lacions militars. El resultat de la fortalesa va quedar configurat en sistema pentagonal i l’enginyer de Milà, Juan Bautista Calvi, hi va realitzar grans modificacions.

Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) cau en mans franceses, i durant la Guerra de los Nou Anys (1689-1697), es repeteix. Finalitza amb la Pau de Ryswick (1697).

El present gravat il·lustra algún moment del darrer conflicte, quan la plaça forta va ser conquerida pel Mariscal Duc de Noailles.

Bibliografía:

LÍTER, C.; SANCHIS, Fr.; HERRERO, A. Cartografía de España en la Biblioteca Nacional (siglos XVI al XIX). Madrid: BN, 1994. Núm. 993 (Versión 2).

CASTELLS, R.,  CATLLAR, B., RIERA, J., Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona: COAC-DG, Diputació, 1994.

Núm. 253, pàg [388].

FUENTE DE PABLO, P. de la “La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)”. AIEE. Figueres, 27 (1994). pàgs. 117-148: il.

PADROSA GORGOT, Inés, La Cartografia de la Colección Mascort. Escenas de la historia Torroella de Montgrí: Fundació Mascort: 2018, pàgs. 96-97.