El document del mes de la Biblioteca-Arxiu del Palau de Peralada ha tingut el ressó corresponent a la premsa comarcal, a Hora Nova i al setmanari de l'Alt Empordà, que tot seguit podem llegir:
dijous, 15 de novembre del 2018
dilluns, 12 de novembre del 2018
Societat Catalana de Geografia. Institut d'Estudis Catalans
|
|||
|
dimarts, 6 de novembre del 2018
El document del mes d'Arxivae "La Ciutadella de Roses vista per Pierre Lepautre"
LA
CIUTADELLA DE ROSES VISTA PER PIERRE LEPAUTRE
DADES ARXIVÍSTIQUES DEL DOCUMENT
Autor:
LEPAUTRE, Pierre
(Paris, 1648/52-1716)
Tècnica:
Gravat al coure
Data:
1693
Mides
foli: 68,5 x 60
cm.
Gravat superior: 8,5 x 22 cm.
Gravat central: 26,7 x
32,5cm.
Text: 4,5 x 22 cm.
BAPP.
Fons Antoni de Rocabertí, comte de Zavellà.
Llegenda:
Francès.
Cartografia,
Gravats, Guerra dels Nou Anys.
HISTÒRIA ARXIVÍSTICA
Aquest gravat forma part de la col·lecció
cartogràfica d’Antoni de Rocabertí (1831-1887), comte de Savallà / Zavellà.
DESCRIPCIÓ DEL DOCUMENT
El foli és el resultat de la impressió de
tres planxes de coure. Per una part disposa de dos gravats de la vila de Roses:
el superior correspon a una vista de la Ciutadella i, l’altra, a una planimetria
de la mateixa. A la part inferior un quadre de text explica el fet històric.
Autor:
Pierre
Lepautre. Fill de Jean Lepautre « l’Ainé » (1618-1682), gravador ;
Nebot de l’ arquitecte Antoine Lepautre (1621-1679) i germà de Jacques
(1653-1684), qui va gravar les indumentàries dibuixades per Jean Bérain.
Pierre
es conegut como a dibuixant, gravador i arquitecte. L’any 1699 va rebre el nomenament
de dibuixant dels Bâtiments du Roi; a ell es deu
l’aplicació d’una nova decoració a Versalles que es coneixeria amb el nom de Rococó.
Lepautre, qui va assollir el càrrec de “graveur
ordinaire du Roy”, dedica el present gravat a “Monseigr. de
Pontchartrain, Ministre, Secretaire d’Etat […]”, Louis Phélypeaux (1643-1727), marquès
de Phélypeaux, comte de Pontchartrain, i Secretari d’Estat de la Marina de Lluís
XIV.
Gravat
superior:
Títol en filactèria: PROFIL DE LA VILLE DE ROSES /
en Catalogne.
S’observa el perfil de la Ciutadella i el de la vila.
Al fons les muntanyes, que no responen a la realitat, en perspectiva cavallera.
En primer terme, galeons de l’exèrcit invasor s’apropen per a conquerir la
plaça.
Gravat
central:
PLAN / DE LA VILLE DE / ROSES / Avec les Attaques. / DEDIÉ / A Monseigr. de PONTCHARTRAIN
/ Ministre, Secretaire d’Estat / Contrôleur general &c. / Par
Son tres humble / et tres obeissant Serviteur / P. LE PAUTRE. / Graveur
ord. du Roy / Au pril de Sa Maj.
Cartel·la amb el
títol inclosa en cornucopia (s.d.), conté també la dedicatòria i l’autor; es
troba rematada per l’escut d’armes de la familia Phélypaux de Maurepas i corona
de marquès, flanquejat por dues àguiles. A la base elements relacionats amb la
batalla naval i, en el centre, un grutesc.
Explicació
en cortinatge: “EXPLICATION. / des renvoys du Plan et des Attaques. / A. Bastion de St. Iean. / B. Bast. de St. Georges. / C. Bast. de St. André. / D. Bast. de St. Iacques. / E. Bast. de Ste. Marie. / F. Demie Lune pres- / que
Ruinée. / G. Partie sans chemin
couvert. / H. Battrie de Mortiers.
/ I. Batterie de Canon.” A la base l’escala
“100/Echelle de 100 Toises” [=
3,9 cm]. (i.i.), es troba sustentat per angelets que porten escuts
amb la L entrellaçada i lises, a la base s’hi troben altres angelets i dofins,
i rematat per cúpula amb flor de lis. Tots els elements fan referència a la
corona francesa.
Orientat mitjançant rosa amb lis, amb el nord
a l’est del mapa (c.i.); Relleu per sombrejat. Cultius i arbres representats.
En el mar, galeons i galeres.
L’escena està presidida per la planimetria
de la plaça forta de Roses, els seus baluards detallats per clau alfabètica
(A-I).
Es coneixen diverses versions del gravat
central:
1. La versió aquí reproduïda, igual a la
preservada a la Col·lecció Mascort.
2. Una versió en alemany en lletra gòtica
i títol en alemany, amb una finestra en la qual s’hi troba el gravat superior
del present exemplar, que llueix el títol en filactèria “PROSPECT DER FESTUNG
ROSES”. A la base, l’explicació s’ha mantingut en francès.
A la Biblioteca Nacional de Madrid es
conserva una versió del present foli en el qual s’uneixen les tres parts –els dos gravats més
el text—, mitjançant emmarcaments ornamentals, elements iconogràfics referents
a la guerra i figures mitològiques com el deu Mart i la figura femenina alada
que representa el triomf i la victòria. Així mateix en disposa d’un exemplar el
col·leccionista rosinc, Carles Páramo.
Contextualització
històrica: En el segle XVI s’encomana
la construcció de la fortificació de Roses, considerada punt estratègic del nord
de Catalunya, a l’enginyer espanyol Luis Pizaño; aquest rep l’ajut d’enginyers
italians. A la Ciutadella inclouen el nucli de població i la doten d’espai
considerable per a les futures instal·lacions militars. El resultat de la
fortalesa va quedar configurat en sistema pentagonal i l’enginyer de Milà, Juan
Bautista Calvi, hi va realitzar grans modificacions.
Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) cau en mans franceses,
i durant la Guerra de los Nou Anys (1689-1697), es repeteix. Finalitza amb la
Pau de Ryswick (1697).
El present gravat il·lustra algún moment del darrer conflicte,
quan la
plaça forta va ser conquerida pel Mariscal Duc de Noailles.
Bibliografía:
LÍTER,
C.; SANCHIS, Fr.; HERRERO, A. Cartografía
de España en la Biblioteca Nacional (siglos XVI al XIX). Madrid: BN, 1994. Núm.
993 (Versión 2).
CASTELLS, R., CATLLAR, B., RIERA, J., Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del
segle XVII al XX. Girona: COAC-DG, Diputació, 1994.
Núm. 253, pàg [388].
FUENTE
DE PABLO, P. de la “La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una
aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)”. AIEE. Figueres, 27
(1994). pàgs. 117-148: il.
PADROSA GORGOT,
Inés, La Cartografia de la Colección
Mascort. Escenas de la historia Torroella de Montgrí: Fundació Mascort:
2018, pàgs. 96-97.
"El cementiri municipal de Peralada i els seus escultors-marbristes"
Novembre de 2018.
Nou article al "Butlletí Municipal de Peralada"
Nou article al "Butlletí Municipal de Peralada"
 |
| "El cementiri municipal de Peralada i els seus escultors-marbristes". I. Padrosa, Butlletí Municipal (2018), núm. 59. |
 | |
|
 | |
|
 | |
|