Dissabte 10 de maig a la Biblioteca del Castell de Peralada ha tingut lloc la celebració del 150 aniversari del naixement de Damià Mateu Bisa (1864-1935).
L'acte va comptar amb una conferència del professor Jordi Nadal dedicada a Damià Mateu i la Hispano Suiza.
Seguidament es va presentar l'exposició anual de la Biblioteca per part de Jaume Barrachina i Inés Padrosa, en la qual es donaren a conèixer les principals activitats dutes a terme per Damià Mateu: col·leccionista, empresari, benefactor, amic d'Alfons XIII i Cambó, protector del "Diario de Barcelona", així com la vessant més humana i familiar.
Text del tríptic
Damià
Mateu Bisa (1864-1935)
Enguany es compleixen 150 anys del naixement de
Damià Mateu, un dels personatges més significatius de la burgesia catalana del
primer terç del segle XX.
A l’Exposició-Homenatge es tindrà ocasió de poder
aprofundir en la vessant familiar, i veure les diferents cases en les quals va
viure com la Casa Comalat a la Diagonal de Barcelona; el Mas Rossell de Llinars
del Vallés, d’on ell n’era originari i lloc on va encarregar edificar la torre
modernista coneguda amb el nom de La Miranda, i la masia el Mas Rifer, lloc
d’estiueig familiar al Montseny i, segurament,
l’inductor de la compra del Castell de Peralada al seu fill Miquel.
Però hi ha altres aspectes molt importants de
Damià Mateu a tenir en compte, com les empreses amb les quals va estar vinculat;
les seves relacions polítiques i la seva amistad amb el Rei Alfons XIII; l’empara
que facilità al reconegut rotatiu “Diario de Barcelona”, i la seva afició pel
col·leccionisme i per la natura.
Si parlem de les empreses té una importància
cabdal la coneguda amb el nom de “Hijo de Miguel Mateu”, de la qual
l’homenatjat va haver de fer-se’n càrrec degut a la inesperada mort del seu
germà Miquel i que va arribar ser una de les més importants d’Espanya del ram
del metall amb dos seus principals a Barcelona i a València.
Va assegurar també el subministrament elèctric a Barcelona mitjançant la
fundació de FHASA (Fuerzas Eléctricas de Andorra S.A.) que, a la vegada, va
representar un gran revulsiu econòmic pel Principat gràcies a la construcció de
les seves primeres carreteres asfaltades.
Tanmateix, l’empresa que donaria més prestigi a la
família va ser la “Hispano Suiza”. Creada l’any 1904 per Damià Mateu, l’empresari
Francesc Seix i l’enginyer suis Marc Birkigt, en el seu inici instal·laren els
seus tallers al carrer de Floridablanca de Barcelona i l’any 1911 va ampliar
les dependènies a La Sagrera. Amb els anys la Hispano es va expandir a
Levallois (França), posteriorment Bois de Colombes (Paris), i a Guadalajara. La
Hispano va ser líder en tecnologia automobilística i aeronàutica durant més
d’un quart de segle (entre les dues guerres mundials), i va esdevenir un dels
elements decisius de la supremacia aèria aliada de la II Guerra Mundial.
Finalment, es donarà una visió de Damià Mateu apassionat
i mecenes d’art, per quant va ser un dels grans col·leccionistes particulars
del segle XX a Catalunya amb la creació del Museu d’Art Xinés de Pedralbes; per
les adquisicions d’una part dels tresors visigòtics del s. VII de
Torredonjimeno (Jaén) i de Castiltierra (Segòvia); de diversa arqueologia mallorquina;
per les reiterades compres de camafeus i tapissos, de la col·lecció del marquès
de Valderrey o les realitzades a diferents antiquaris coetanis com Apolinar
Sánchez de Madrid o Josep Porta a Barcelona i Paris, a Geladakis, també a
Paris, o a Constantino Lluch que operava a Móstoles.
Inés Padrosa
Bibliotecària
.JPG) | |
|
.JPG) |
| Presentació de l'Exposició dedicada a Damià Mateu per part de Jaume Barrachina i Inés Padrosa. |
.JPG) | |
La família Suqué-Mateu amb els conferenciants Jordi Nadal, Jaume Barrachina i Inés Padrosa.
|
 | |
Texto del tríptico: Damià Mateu Bisa (1864-1935)
Hogaño se cumplen 150 años del nacimiento de Damià Mateu, uno de los personajes más significativos de la burguesía catalana del primer tercio del siglo XX.
En la Exposición-Homenaje se tendrá ocasión de poder profundizar en la vertiente familiar a través de la visión de las diferentes casas en las que vivió, como la Casa Comalat de la Diagonal barcelonesa, el Mas Rossell de Llinars del Vallés de donde era originario y lugar donde mandó edificar la torre modernista conocida con el nombre de La Miranda, y la masia el Mas Rifer, lugar de veraneo familiar en el Montseny y, seguramente, inductor de la compra del Castillo de Peralada a su hijo Miquel.
Pero hay otros aspectos muy importantes de Damià Mateu a tener en cuenta, como las empresas a las que estuvo vinculado; sus relaciones políticas y su amistad con el rey Alfonso XIII; el amparo que facilitó al reconocido rotativo “Diario de Barcelona”, y su afición por el coleccionismo y la naturaleza.
Si hablamos de las empresas, tiene una importancia capital la conocida con el nombre de “Hijo de Miguel Mateu”, de la que el homenajeado tuvo que hacerse cargo por la inesperada muerte de su hermano mayor Miquel, y que vino a ser una de las más importantes de España en el ramo del metal con dos sedes principales en Barcelona y Valencia. Aseguró también el suministro eléctrico a Barcelona, mediante la fundación de FHASA (Fuerzas Hidroeléctricas de Andorra S.A.), lo que representó, a la vez, un gran revulsivo económico para el Principado merced a la construcción de sus primeras carreteras asfaltadas
No obstante, la empresa que facilitaría mayor prestigio a la familia fue la “Hispano Suiza”. Creada en el año 1904 por Damià Mateu, Francesc Seix y el ingeniero suizo Marc Birkigt, inicialmente instalaron sus talleres en la calle de Floridablanca de Barcelona para después, en 1911, ampliar sus dependencias en La Sagrera. Más tarde, la Hispano se expandió a Levallois (Francia), a Bois de Colombes (Paris) y a Guadalajara. La Hispano fue una empresa líder en tecnología automovilística y aeronáutica durante más de un cuarto de siglo (entre las dos guerras mundiales), y sobrevino uno de los elementos decisivos de la supremacía aérea aliada de la II Guerra Mundial.
Finalmente, se da una visión del Damià Mateu apasionado y mecenas de arte, por cuanto fue uno de los grandes coleccionistas particulares del segle XX en Cataluña con la creación del Museo de Arte Chino, instalado en el Palau de Pedralbes; por las adquisiciones de una parte de los tesoros visigòticos del siglo VII de Torredonjimeno (Jaén) y de Castiltierra (Segovia) y de diversa arqueologia mallorquina; por la compra de camafeos y tapices y de la col·lección del marqués de Valderrey, o las realizadas a diferentes anticuarios coetáneos como Apolinar Sánchez de Madrid o Josep Porta de Barcelona y Paris; a Geladakis, también de Paris, o a Constantino Lluch que operaba desde Móstoles.
Inés Padrosa
Bibliotecària
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada