dissabte, 23 de juny del 2018

La Cartografia de la Col·lecció Mascort al Núvol

Un magnífic article d'Agus Izquierdo ens parla de la cartografia de la Col·lecció Mascort a la Casa Galibern de Torroella de Montgrí

Realitat i història a través d’un mapa


 
Inés Padrosa s’emociona, no pot contenir ni una llàgrima d’orgull i reconeix que “la gent que treballa en aquest camp és conscient que el material que la Fundació Mascort ofereix és únic, irrepetible i excepcional”. Padrosa és la comissària de la mostra “La cartografia de la col·lecció Mascort.Escenes de la història”, una impressionant exposició gratuïta a la Casa Galibern de Torroella de Montgrí, que durarà fins al 14 d’octubre.

Mapa de Catalunya. Baudrand (1703). ©Fundació Mascort.
I creieu-nos, que l’emoció de Padrosa és justificada. Per descomptat, part del mèrit és del fundador, Ramon Mascort Amigó, que no només ha recollit les peces cartogràfiques durant tot aquest temps, sinó també (com a bon col·leccionista) objectes i artefactes de tot tipus i tota època, i que es poden veure a la Casa Galibern. Però el reconeixement també ha d’anar dirigit a un equip de professionals, tècnics i restauradors que porten molt de temps treballant, a través d’una exhaustiva tasca de recerca i catalogació, per fer-ho realitat. El resultat, tres pisos amb més de 160 mapes pertanyents a les principals escoles cartogràfiques europees que van dels segles XVI al XVIII.
Tantes cartografies, com no podia ser d’una altra manera, havien d’estar classificades. Inés Padrosa explica que aquest criteri d’agrupació “va de menys detall a més, i les peces estan separades per temàtica: Mediterrani i península Ibèrica, islaris i cartes nàutiques, conflictes bèl·lics i representacions de Catalunya, amb mapes datats entre el 1605 i el 1798”. La impressió es fa constar, per exemple, comprovant com canvien les fronteres o altres detalls —com turons i muntanyes minuciosament il·lustrats— amb l’evolució dels mapes de Catalunya i Aragó. Els mapes són vius, són entitats autònomes, i cadascuna dialoga amb l’espectador i li diu quelcom diferent del que li ha dit l’anterior. Cada obra, a més, presenta un estil diferent, un segell personal del dibuixant i una singularitat que ens aporta coneixement únic sobre el moment relatiu al mapa.
A més de tot això, hi ha un grup de gravats firmats per l’enginyer militar francès Sébastien de Beaulieu, titulats Les Glorieuses Conquestes de Louis le Grand. Trenta-nou joies que ens transporten immediatament a un passat de batalles, glòria i honor.  Finalment, a la planta baixa, es podrà gaudir d’una col·lecció d’atles —dos d’aquests han estat digitalitzats i es podran consultar de manera íntegra a través d’una pantalla— i monografies completes. Com comentàvem, “La cartografia de la col·lecció Mascort. Escenes de la història” és una exposició amb vida pròpia, profunda. No hi ha res com contemplar un conflicte bèl·lic, conegut com “el teatre de la guerra” i meravellar-se amb el nivell de detall de la il·lustració: contemplar com un batalló s’introdueix en el mapa, que sembla sortir del marc, té la seva gràcia.

©Fundació Mascort.
Durant la presentació, Padrosa, Ramon Mascort i part de l’equip de la Fundació ens van fer una visita per la majestuosa Casa Galibern—un edifici que mereix una ressenya a part. La comissària destaca que “aquesta col·lecció  és molt valuosa, no només des del punt de vista cartogràfic i històric, sinó també des de l’artístic i decoratiu”. Donem fe d’això, i us recomanem una visita que esdevé una aventura. Una odissea que de ben segur no us deixarà indiferents. Penseu que no són merament mapes. La mostra us revelarà secrets, detalls i fets que molts mai podríeu haver imaginat descobrir.
Podeu saber més sobre la Fundació Mascort a la seva web.

dimarts, 19 de juny del 2018

A l'Hora Nova d'avui 19 de juny de 2018, article de Josep Ma Bernils sobre la inauguració de l'exposició de la Fundació Mascort dedicada a la cartografia.
L'acompanya una encertada fotografia d'Àngel Reynal




A tocar de la plaça Major de Torroella de Montgrí hi ha un edifici neoclàssic fet edificar per Ramon Galibern Casanovas (1817-1884), un indià, un veí del poble que va fer fortuna al Brasil. Va ser bastida l’any 1875 i s’estructura al voltant d’un pati interior, amb columnes i galeries, formant un petit claustre allargat. La casa pertany actualment a Ramon Mascort Amigó, descendent de Galibern, impulsor de la Fundació Mascort, que té la seu i la sala d’exposicions a la casa, restaurada l’any 2007.
Al llarg de l’any, la Fundació presenta diverses exposicions que habitualment serveixen per exhibir -de manera gratuïta, perquè no es cobra entrada per visitar-les- les diferents col·leccions de peces antigues del seu propietari, que abasten temes tan diversos com mobiliari, ceràmica, quadres i gravats, fotografia i mapes, entre altres. El passat cap de setmana es va inaugurar la mostra estrella d’aquesta temporada, «La cartografia a la col·lecció Mascort. Escenes de la història», comissariada per Inés Padrosa, historiadora figuerenca, arxivera i bibliotecària del Castell de Peralada. L’exposició es podrà visitar fins al 14 d’octubre i exhibeix més de 160 cartografies que van des del segle XVI fins al segle XIX.
En l’acte de presentació de la mostra, celebrat divendres passat, Mascort va recordar que «des de ben petit vaig tenir l’afició del col·leccionisme. Vaig començar per capses de mistos i taps de suro, però a mesura que vaig adquirir més coneixements, vaig desenvolupar l’afició per la història i tot allò que l’envolta. Avui podem contemplar peces dels mapes i de la cartografia que he anat adquirint amb el pas dels anys, centrada de forma molt especial en documents relacionats amb les comarques gironines i la zona de l’Empordà en especial».
A banda de les cartografies, les diferents sales que formen la casa Galibern, com és habitual en totes les exposicions, han estat decorades amb materials històrics de l’època que complementen la mostra. Així es poden veure espases procedents de diferents punts de Catalunya i un conjunt de pistoles i escopetes que provenen de Ripoll. També hi ha parts d’antics vaixells en la sala de les cartes navals. Finalment destaquen més de 50 obres elaborades per artistes catalans que descobreixen la diferent concepció de Catalunya que tenien els nostres avantpassats, ja que dibuixaven el principat en una forma més rectangular que no pas triangular, com es pot veure en els mapes actuals.
EVOLUCIÓ CARTOGRÀFICA. La col·lecció que s’exhibeix, i que abasta dels segles XVI al XIX, permet apreciar diferents mapes de Catalunya i les comarques gironines, on destaquen les seves fortificacions, ja que la majoria d’ells van ser elaborats en períodes de guerra. Dins d’aquesta exposició hi ha un gran nombre d’obres de l’enginyer militar francès Sébastien de Beaulieu, on prenen especial rellevància les litografies de poblacions com Figueres, Roses, Girona, Lleida o Barcelona. En la presentació de la mostra, Padrosa va destacar que el fet d’exposar obres d’un període històric tan extens permet veure com ha evolucionat la geografia al llarg dels anys.
També hi ha exposats diferents atles publicats i per primera vegada: la Fundació Mascort ha ofert la possibilitat de consultar un atles de forma digital a partir d’un panell tàctil. Això permetrà que els visitants puguin fullejar cada pàgina dels dos atles que hi haurà disponibles i observar fins al detall tots els mapes dibuixats. Inés Padrosa va destacar, precisament, l’espai de la mostra dedicat a Beaulieu, ja que les obres d’aquest artista són la primera representació cartogràfica que es conserva de les poblacions gironines, fetes després de conflictes bèl·lics com la Guerra dels Segadors, la Guerra dels Nou Anys o la de Successió.
A més, la comissaria de l’exposició va explicar que observant algunes peces es pot veure la visió que tenien els francesos de la geografia catalana, que és ben diferent de la que es pot apreciar en els mapes actuals. De fet, les obres exposades mostren una Catalunya enfocada al revés, situant els Pirineus al sud i l’Ebre al nord. Això es deu al fet que estaven dibuixats des del punt de vista francès, sense tenir en compte els punts cardinals. Cal remarcar, d’altra banda, que part de les 160 cartografies són cartes navals d’alguns dels ports de la demarcació.
En la seva explicació, Padrosa va destacar que el món de la cartografia «és una suma d’artistes, ja que hi intervenien un gran nombre de professions, entre les quals geògrafs, cartògrafs, gravadors a més de dibuixants menors que s’ocupaven de decorar els mapes en una fase posterior». De fet, la comissària va assegurar que en una mateixa cartografia podien haver-hi fins a cinc planxes diferents. Tot i això va lamentar que «aquesta modalitat artística no s’hagi explorat gaire i que per això queda molt per aprofundir».
Padrosa espera que amb l’exposició que estrena ara la Fundació Mascort a Torroella de Montgrí es pugui investigar més sobre aquesta modalitat, tot confiant que la mostra traspassi fronteres i pugui interessar a persones de fins i tot el sud de França pel gran nombre d’artistes francesos que hi ha exposats.

divendres, 1 de juny del 2018

Cartografia de la Col·lecció Mascort. Exposició 2018.

A partir del 16 de juny. La cartografia us espera a la Casa Galibern de Torroella de Montgrí, seu de la Fundació Mascort!!