L'exposició de la Biblioteca de Peralada a la revista Terres Catalanes

El darrer número de la revista "Terres Catalanes", que correspon al mes de desembre, es fa ressó de l'exposició de la Biblioteca de Peralada "Les Comtes de Peralada et le Royaume de Majorque".

L'art del Nadal. Olot i Peralada

 

 

Dominical Diari de Girona 23 de desembre de 2012 "L'art del Nadal"

  

"L'art del Nadal" article d'Inés Padrosa al Dominical del
Diari de Girona, 23 de desembre de 2012

"L'art del Nadal" article d'Inés Padrosa al Dominical del
Diari de Girona, 23 de desembre de 2012

"L'art del Nadal" article d'Inés Padrosa al Dominical del
Diari de Girona, 23 de desembre de 2012

Pere Calders i Tisner a la Biblioteca del Palau de Peralada

Enguany ha estat l'any commemoratiu de Pere Calders (1912-1994) i d'Avel·lí Artís Gener Tisner (1912-2000), amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. 

 

Des de diferents entitats culturals s'ha recordat aquests dos personatges, recentment el museu de l'Empordà ha exposat unes peces del llegat Abelard Fàbrega, dibuixos, aquarel·les i tintes, i la biblioteca de Figueres ha fet una tria dels llibres de Calders dels anys 30, que es troben a la seva secció de reserva.

 

Calders i Tísner eren amics i cunyats i coincidiren a Mèxic en el període d'exili.

 

A la Biblioteca del Palau de Peralada es conserva un exemplar imprès a Mèxic en el qual hi col·laboraren els dos homenatjats. Es tracta d'una monografia sobre el convent agustí fundat l'any 1.539 a Acolman, Mèxic, essent provincial el frare Jorge de Ávila. 

 

La història d'aquest monument és molt interessant, per saber-ne més cliqueu aquí.



"Acolman. Un convento agustino del siglo XVI"
amb text i fotografies de Pere Calders i dibuixos
de Tisner i Calders. Imprès a Mèxic per l'Editorial
Atlante l'any 1945.



 "Acolman. Un convento agustino del siglo XVI"
 amb text i fotografies de Pere Calders i dibuixos
   de Tisner i Calders. Imprès a Mèxic per l'Editorial
Atlante l'any 1945.



"Acolman. Un convento agustino del siglo XVI"
amb text i fotografies de Pere Calders i dibuixos
de Tisner i Calders. Imprès a Mèxic per l'Editorial
Atlante l'any 1945.

"Acolman. Un convento agustino del siglo XVI"
amb text i fotografies de Pere Calders i dibuixos
de Tisner i Calders. Imprès a Mèxic per l'Editorial
Atlante l'any 1945.

"Acolman. Un convento agustino del siglo XVI"
amb text i fotografies de Pere Calders i dibuixos
de Tisner i Calders. Imprès a Mèxic per l'Editorial
Atlante l'any 1945.

Temps de Pessebres a l'Empordà i a Palma de Mallorca

 A Mallorca les diades nadalenques se celebren amb especial tradició i devoció, i són nombroses i diverses les manifestacions per a festejar-les. Una de les mostres més entranyables són les exposicions de Betlems, en trobem a esglésies i convents – per exemple al convent de Santa Clara o al convent de les Monges Caputxines (declarat BIC)-, a institucions civils com el de l’Ajuntament de Palma (Cort), o particulars com l’espectacular Betlem napolità (s.XVII-XVIII) de la Fundació March.

Veiem a continuació algunes imatges:



Pessebre monumental de les Caputxines,
Palma de Mallorca
(Fot. José Luis Torres)



Altres pessebres de les Caputxines,
Palma de Mallorca
(Fot. Inés Padrosa)

 

Pessebre monumental de Cort,
Palma de Mallorca
(Fot. José Luis Torres)

 

Quan hom vol fer esment del patrimoni pessebrístic català, es cita com exemples significatius les figuretes de Ramon Amadeu del Museu de la Garrotxa; les de Josep Traité del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí; les dels fons del Museu Etnològic de Catalunya o les de Martí Castells dels diorames del monestir de Solius i del monestir de Pedralbes.

Però existeix també una col·lecció peraladenca de Diorames encarregats per la família Mateu-Quintana a Joan Torner i Martí Castells, constituïda per unes peces artístiques de primer ordre en el món del pessebrisme que mereixen una especial referència així com una visita a Peralada.



Diorama de la família Mateu-Quintana, es pot
veure a l'església parroquial de sant Martí de 
Peralada. Escenògraf Joan Torner, figurista
Martí Castells (Fot. Inés Padrosa)

Diorama de la família Mateu-Quintana, es pot
veure a l'església parroquial de sant Martí de
Peralada. Escenògraf Joan Torner, figurista
Martí Castells (Fot. Inés Padrosa)

El comte de Zavellà i la Sociedad de Bibliófilos Españoles de Madrid

A l'entrada del 20 de setembre de 2012 ja comentava que a la monografia sobre "La Principal de Peralada", en el capítol dedicat a l'acció cultural dels germans Rocabertí que porta el títol "L'esperit de la Renaixença i el mecenatge dels comtes: creació de l'Escola", don Antoni de Rocabertí i don Tomàs foren decisius en la potenciació de les activitats literàries de les rodalies ja fos mitjançant els seus patrocinis a diversos certàmens i associacions de les terres gironines, ja fos mitjançant els contactes amb rellevants personatges, polítics, historiadors  i poetes entre els quals podem esmentar a Josep Pella i Forgas i  a mossèn Cinto Verdaguer.

A la Biblioteca del Palau de Peralada es conserven nombrosos exemplars de les obres en les quals queda palès eren socis de diferents associacions culturals figuerenques, gironines, barcelonines i palmesanes. Segons consta a l'obra que es pot contemplar a continuació també foren socis de la Sociedad de Bibliófilos Españoles amb seu a Madrid.



"Opúsculos Literarios de los siglos XIV á XVI" Madrid: Sociedad de Bibliófilos Españoles, 1892. Exemplar numerat amb el Núm. 175 nominat per l' "Excmo. Sr. Conde de Zavellá"




"Opúsculos Literarios de los siglos XIV á XVI" Madrid: Sociedad de Bibliófilos Españoles, 1892. Exemplar numerat amb el Núm. 175 nominat per l' "Excmo. Sr. Conde de Zavellá"



Relació de socis de la Sociedad de Bibliófilos Españoles de Madrid a "Opúsculos Literarios de los siglos XIV á XVI" Exemplar numerat amb el Núm. 175 nominat al Excmo. Sr. Conde de Zavellá

"Un empordanès internacional" a Diari de Girona

"Un empordanès internacional" Inés Padrosa a 
Diari de Girona 14 de desembre de 2012

In Memoriam Lluís Maria de Puig Oliver

Aquest matí m'assabento de la mort de Lluís Maria de Puig. El seu traspàs m'ha deixat trastornada, és una d'aquelles morts que un no espera, ni per l'edat ni pel seu tarannà vital i inquiet.

Al llarg de la meva vida dues han estat les principals coincidències amb Lluís Maria de Puig, la primera com a professor de la Universitat de Girona, en aquells moments Col·legi Universitari, encara que el fet quedi llunyà en el temps no ho és pels bons records que en tinc, l'altra és més recent i respon als contactes mantinguts per a prologar-me i, posteriorment acompanyar-me en l'acte de presentació del "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà", circumstància que va tenir lloc el mes d'octubre de l'any 2009.

Haig d'agrair a Lluís Maria de Puig, empordanès fill de Bàscara (encara que en alguns mitjans de comunicació el posin com a fill de Girona), que acceptés fer el pròleg del Diccionari, en uns moments en què ell ocupava un càrrec importantíssim en la Comissió Europea i no li deixava gaires estones per afers com els que li vaig sol·licitar. L'acceptació ja ens indica el seu tarannà, per això no és gaire estrany que, tal com ell mateix va dir el dia de la presentació, el pròleg del Diccionari, ben segur ha estat un dels pròlegs més viatjats i viatgers. I jo afegeixo que segurament és un dels pròlegs més extensos i complets que pot gaudir una obra d'aquestes característiques, escrit per un historiador amb coneixement del territori.

Inés Padrosa i Lluís Maria de Puig el dia de la presentació del
"Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà"

Com a empordanès, fill de Bàscara, també figura en el "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà". A continuació adjunto la seva entrada:

La biografia de Lluís Maria de Puig al "Diccionari biogràfic
de l'Alt Empordà" d'Inés Padrosa

La biografia de Lluís Maria de Puig al "Diccionari biogràfic
de l'Alt Empordà" d'Inés Padrosa

La biografia de Lluís Maria de Puig al "Diccionari biogràfic
de l'Alt Empordà" d'Inés Padrosa

Ramon Llull, Bernardi Vitali, Venècia, i la Biblioteca del Palau de Peralada

A la Biblioteca de Peralada es conserva un exemplar de Ramon Llull interessantíssim per diverses qüestions. En primer lloc per haver estat escrit per un dels autors mallorquins més rellevants i per tractar de la càbala, per l'altra per haver estat imprès pel venecià Bernardino Vitali, per les vinyetes xilogràfiques que l'acompanyen i, finalment pel rastre que deixaren alguns dels seus antics possessors com: J. Mareschal o André Chagny.

De l'impresor no es té massa informació però se sap que havia nascut a Venècia ciutat on treballà des de finals del segle XV perllongant-se durant quatre dècades. Altres dues ciutats amb les que va estar vinculat professionalment foren Roma i Rímini.
A més d'imprimir aquest llibre se sap que en va imprimir altres de tipus humanista, alguns tan importants com l'Eneida de Publi Virgili, la cosmographia de Ptolomeo (edició de l'any 1507), llibres d'Anatomia com el de Iacopo Berengario o els d'Ottaviano della Mirandola "Viridiarum illustrium poetarum..." i de Pico della Mirandola "De morte Christi..."

 




"Opusculum Raimundinum de Auditu kabbalistico sive ad omnes scientias introductorium" de Ramon Llull (ca.1232-1315). Venetiis: Bernardinum Venetum De Vitalibus, 1518. Preservat a la Biblioteca del Palau de Peralada. Ex-libris manuscrit de Jos. Mareschal.



"Opusculum Raimundinum de Auditu kabbalistico sive ad omnes scientias introductorium" de Ramon Llull (ca.1232-1315). Venetiis: Bernardinum Venetum De Vitalibus, 1518. Preservat a la Biblioteca del Palau de Peralada





"Opusculum Raimundinum de Auditu kabbalistico sive ad omnes scientias introductorium" de Ramon Llull (ca.1232-1315). Venetiis: Bernardinum Venetum De Vitalibus, 1518. Preservat a la Biblioteca del Palau de Peralada



"Opusculum Raimundinum de Auditu kabbalistico sive ad omnes scientias introductorium" de Ramon Llull (ca.1232-1315). Venetiis: Bernardinum Venetum De Vitalibus, 1518. Preservat a la Biblioteca del Palau de Peralada



Ex-libris d' André Chagny a "Opusculum Raimundinum de Auditu kabbalistico sive ad omnes scientias introductorium" de Ramon Llull (ca.1232-1315). Venetiis: Bernardinum Venetum DeVitalibus, 1518. Preservat a la Biblioteca del Palau de Peralada